www.queralt.cat
Open in
urlscan Pro
147.135.246.23
Public Scan
Submitted URL: http://queralt.cat/
Effective URL: https://www.queralt.cat/
Submission: On August 12 via manual from US — Scanned from ES
Effective URL: https://www.queralt.cat/
Submission: On August 12 via manual from US — Scanned from ES
Form analysis
1 forms found in the DOMGET https://www.queralt.cat/
<form role="search" method="get" class="search-form" action="https://www.queralt.cat/"> <label> <span class="screen-reader-text">Cerca:</span> <input type="search" class="search-field" placeholder="Cerca …" value="" name="s"> </label> <input
type="submit" class="search-submit" value="Cerca"></form>
Text Content
I-MEL EL BLOG DE LA IRENE, EN MARC, L'EVA I EN LLUC MENU Skip to content * Nosaltres * Irene * Lluc * General * amigs * blogs * Bolets * Bosc * informació * Hort urbà * internet segura * Jocs interactius * Llavors * Menjar * música * nadal * Posem nos seriosos * Postres * sense categoria * Sorpreses * Tardor * Videos * Webs CAPUTXETA VERMELLA Posted 21 gener 2014 by irene Aquest post el dedico a la meva mare, l’Eva, la fan més gran de la caputxeta: Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop. La Caputxeta va recollir el cistell amb els pastissos i amb la llet i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l’àvia, però no li feia por perquè allà sempre trobava molts amics: els ocells, els esquirols, els conills… De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu. – On vas, nena? – li va preguntar el llop amb la seva veu ronca. – A casa de l’àvia – li va dir la Caputxeta. – No és lluny … – va pensar el llop per a ell mateix, girant-se. La Caputxeta va deixar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors : – El llop se n’ ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos. Mentrestant, el llop se’n va anar a casa de l’àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta. El llop va devorar a l’àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d’esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta. La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada. – Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens! – Són per a veure’t millor – va dir el llop tractant d’ imitar la veu de l’ àvia – Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens! – Són per sentir-te millor – va seguir dient el llop. – Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens! – Són per a … menjar-te millor! – i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l’àvia Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l’àvia, i creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot hi anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava. El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L’ àvia i la Caputxeta estaven allà, vives! Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l’estany de cop i es va ofegar. La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D’ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare. Aquest video es molt divertit, es el conta de la caputxeta però en formes geometriques: Reproductor de vídeo http://vid00.deviantart.net/fs35/v/mp4/2011/115/1/8/little_red_riding_hood_by_areejak-d1o997d.mp4 Media error: Format(s) not supported or source(s) not found Baixa el fitxer: http://vid00.deviantart.net/fs35/v/mp4/2011/115/1/8/little_red_riding_hood_by_areejak-d1o997d.mp4?_=1 00:00 00:00 00:00 Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum. Posted in: General OLAPPPSSSSSS Posted 21 gener 2014 by irene Olaps familia!!!!!! Fa tems que no ens veiem oi? Es estrany lu degust que em bé escriure (SENSE QUE NINGÚ DE LA FAMILIA EM DIGUI LES FALTES QUE ESTIC FENT). beautq Vull parlar de lu que estic fent, escriure. تصفيات اليورو 2024 Avans segurament ningú feia tantes faltes quan escrivia, començant perque si escrivies a maquina era més dificil borrar, però també per la manera en que s’escriu perl xat. Intentes escriure avans que l’altre escrigui més rapid que tu i no et deixi dir el que pensaves. البير ميونخ També les manies que tenen alguns i que sens enganxen a tots com dir: Ola, Olisss, Olaps… Coses d’aquest estil. El fb, el twitter… han fet una mica de mal al jovent, però es divertida la manera en que ens comuniquem d’aquesta manera (tot hi que ha vegades no ens entenem), i algunes maneres de parlar s’han escapat cap al vocabulari del carrer i surt dins d’algunes converses:) La meva idea es: Ei gent, ens deixeu parlar com vulgueu? Perquè encara que em digueu que no, no crec que ningú tingui ganes de canviar. Posted in: General, internet UN NOU NINO!!!! Posted 2 agost 2012 by lluc Dilluns 30 de juliol vaig acabar finalment, el meu nou nino de peluix: l’ANTIFAS, un ós rentador fet per mi. ماكسيميليان إبراهيموفيتش Em sento feliç que finalment l’hagi pogut acabar. Antifas Posted in: General LA MEVA PRIMERA CASA Posted 2 agost 2012 by lluc El 31 de juliol, el meu padrí em va regalar la meva primera casa per construir. Aquest fotografia és de la casa a mig construir. لعبه الفواكه Casa en construcció Posted in: General CELEBRANT ELS 10 ANYS Posted 2 agost 2012 by lluc El dimarts 31, vaig fer 10 anys i vam fer un sopar molt “FANGSTIGOS” a partir del llibre de receptes de Roald Dahl: “LES FANGSTIGOSES RECEPTES DE ROALD DAHL”. لعبة بوكر اون لاين Vam fer: ESPAGUETIS CUCOSOS, FANGBURGUESES, OUS PUDENTS, PEUS DE MOSQUIT FETS A FOC LENT, GELAT DE CROCANT i un intent de CARAMELS DE MADUIXA I XOCOLATA que es van convertir en BABES DE GRANOTA (invent personal). كبار الشخصيات vip Us posem unes fotos del procés i bon profit!!!!! كاس كوبا امريكا 2023 Preparant les BABES DE GRANOTABON PROFIT!!!!Preparant els OUS PUDENTSPreparant les FANGBURGUESES Posted in: General UNA FOTO DE GRUP PERFECTA Posted 4 març 2012 by lluc Un dia la mare amb va dir: Endreça els ninos del llit. Els vaig endreçar i em van quedar igual que la foto. 1xbet egypt Posted in: General | Tagged: Mascotes LA RELATIVITAT DEL TEMPS I L’ESPAI Posted 4 març 2012 by marc Avui hem actualitzat el blog. Fa mesos que la Irene s’ha encaterinat del WordPress i a força d’insistir-hi hem creat un petit espai on hem penjat el nostre blog, l’IMEL. طاوله قيمنق Fent la importació dels continguts des de Blogger ens hem trobat amb una grata sorpresa fruit de la relativitat del temps. Hem llegit un comentari de l’Avi Francesc que ens ha semblat com si fos d’ara mateix, d’aquí mateix. قواعد لعبة اونو El copiem tot des de l’enyorança i l’alegria i li enviem una forta abraçada!!! فريق مانشستر سيتي Posted in: Posem nos seriosos | Tagged: família US AGRADA HARRY POTTER? Posted 1 febrer 2012 by irene A mi sí! I també la música mireu: Canço de la Professora Umbridge Posted in: Irene | 2 Comments PER COMENÇAR EL NADAL Posted 22 desembre 2011 by irene Com que és Nadal he penjat algunes coses que m’agraden. إدين هازارد سامي هازارد Fem el pessebre amb: > LES FIGURES DEL PESSEBRE > > Nadal! Nadal! > Un pas de pardal, > s’allarga el nou dia! > Nadal! Nadal! > A l’home mortal > revé l’alegria! > Cantem i ballem. > Saltem i brinquem. > Deixem la tristesa! > Fem ara, germans, > donant-nos les mans, > florir la infantesa. > > El temps Sant és arribat > i amb el fred, la neu i el gebre, > les figures del pessebre > una a una han tornat. > La dona que renta, > la vella que fila > i el brau caçador > que sempre vigila. > La noia que porta > la gerra i el pa > i aquell pescador > que al riu va a pescar: > El vell que la terra > remou amb catxassa > i el que es beu el vi > de la carabassa > el del feix de llenya > i aquell pastoret > que va amb la catxutxa > perquè té molt fred. > > La jove mestressa > que du la gallina. > La del cistell d’ous > i el sac de farina > i aquells que sonant > van fent son camí: > el del flabiol > i el del tamborí. > El sac de gemecs, > el que sempre plora, > i el de la simbomba > que ronca a tothora > i aquells tres pastors > que fan el sopar, > que couen les sopes > i llesquen el pa. > > Figures eternes > de vida senzilla, > vosaltres sou llum > que enmig del cel brilla. > Vosaltres al món > porteu resplendor. > Oh, fràgils figures > De Nostre Senyor. > > Joan Llongueres I una rialla… > QUAN SOMRIUS > > Ara que la nit s’ha fet més llarga > Ara que les fulles ballen danses al racó > Ara que els carrers estan de festa > Avui que la fred du tants records. > > Ara que sobren les paraules > Ara que el vent bufa tant fort > Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar > Per saber que estàs al meu costat > > És Nadal al meu cor > Quan somrius content de veure’m > Quan la nit es fa més freda > Quan t’abraces al meu cos > I les llums de colors > Mil·luminen nit i dia > Les encens amb el somriure > Quan em parles amb el cor. > > És el buit que deixes quan t’aixeques > És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú > Són petits detalls tot el que em queda > Com queda al jersei un cabell llarg. > Vas dir que mai més tornaries > El temps pacient ha anar passant > Qui havia de dir que avui estaries esperant > Que ens trobéssim junts al teu costat. > > És Nadal al teu cor > Quan somric content de veure’t > Quan la nit es fa més neta > Quan m’abraço al teu cos. > I les llums de colors > M’il·luminen nit i dia > Les encén el teu somriure > Quan et parlo amb el cor. Posted in: nadal POSTS NAVIGATION ← Older posts * Cerca: * ENTRADES RECENTS * Caputxeta vermella * Olapppssssss * Un nou nino!!!! * La meva primera casa * Celebrant els 10 anys * COMENTARIS RECENTS * Sanchesssssssssss(lluc) en Us agrada Harry Potter? * Maria en Nosaltres * Eva en Us agrada Harry Potter? * irene en Internet segura * Anonymous en Anar a buscar bolets * ARXIUS * gener 2014 * agost 2012 * març 2012 * febrer 2012 * desembre 2011 * novembre 2011 * febrer 2011 * octubre 2010 * setembre 2010 * CATEGORIES * amigs * blogs * Bolets * Bosc * General * Hort urbà * informació * internet * internet segura * Irene * Jocs interactius * Llavors * Lluc * Menjar * nadal * Posem nos seriosos * Postres * Tardor * Videos * Webs * BLOGS * Eva Sans La pàgina web de la Mare * META * Entra * Sindicació de les entrades * Sindicació dels comentaris * WordPress.org (en anglès) Powered by WordPress & Portfolio.