lmo.google-info.pl
Open in
urlscan Pro
95.217.179.191
Public Scan
URL:
https://lmo.google-info.pl/
Submission Tags: @phishunt_io
Submission: On November 07 via api from DE — Scanned from DE
Submission Tags: @phishunt_io
Submission: On November 07 via api from DE — Scanned from DE
Form analysis
1 forms found in the DOMGET https://lmo.google-info.pl/search/1
<form target="_top" method="get" action="https://lmo.google-info.pl/search/1" class="search_form">
<table dir="ltr">
<tbody>
<tr>
<td class="input_block" dir="ltr">
<input type="search" name="q" maxlength="9500" placeholder="Testo" value="">
</td>
<td class="btn_block" dir="ltr">
<button class="btn_blue_color_15 btn" type="submit">Cerca</button>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
</form>
Text Content
Home Dialet de la lengua lumbarda Lessicografia lombarda Literadüra lumbarda Musega lombarda Lumbardìa Architettura in Lombardia Art lombarda Cità de la Lumbardìa Cumün de la Lumbardìa Cusina lombarda Infrastruttur in Lombardia Lengua lumbarda Mass d'aqua in Lombardia Milan Nassüü in Lumbardìa Parch de la Lombardia Politega lombarda Pruvincc de la Lumbardìa Regiun de la Lumbardìa Sanità in Lombardia Saronn Simboi lombards Storia lombarda Vai de la Lumbardìa Astrunumìa Biulugìa Botànica Chìmica Fìsica Matematega Scense de la Tera Cultüra per naziun Cültüra popülar Literadüra Mestee Religiun e credenz Folber Formula 1 Pilòta di moto Sportif par naziunalitaa Wrestling DialCat Scensa Spòrt Natüra Cultüra Pruvincia de Vares Mascarpon Lod Pruvincia de Lod Cudògn Pruvincia de Pavia Lach de Garda Pruvincia de Milan Meregnan Mantua Don Giuseppe Gervasini Pruvincia de Sundri Pruvincia de Munscia e Brianza Milan Fumbi Lalbero degli zoccoli Cusina lombarda Buseca Sciatt (mangià) The Hill (Saint Louis) Pontesella Cusina milanesa Torta del Paradis Poscena di donn Cazzoeula (mangià) Micchetta Ferrovia 2000 Raffaele Cattaneo Paderna Dugnan Quart (Milan) Matteo Salvini Dialett ticines Ludesan Abecee Lumbard ucidental Cuman AC Milan Ducaa de Milan Servizzi feroviari suburban de Milan Sciori de Milan ATM (Milan) Stazion de Milan Rogored Porta Noeuva (Milan) Porta Romana (Milan) Aribert de Intimian Ermanno Olmi Pruvincia de Bèrghem Trenn Gallaraa Sère Municipi 7 (Milan) Alessandro Fermi Noeuva Politega Economega Liga Lombarda Bandera del Nord Italia Roberto Bernardelli Irene Pivetti Dialett brianzoeu Independentism lombard Pruvincia de Cremuna Quater pruvínz Scrivia Castelnöu Caseli Lüràni Casàl San Fiuràn Merlìn Sistema socio-sanitari de la Lombardia Elezion regionai in Lombardia del 2018 Istitut Auxologich Italian Grupp Ospedaler San Donaa Cros Bianca Milan Roberto Formigoni Pandemia de COVID-19 Istitut Clinegh de Perfezionament Istitut de ricover e cura a caratter scientifich Mascherinna Istitut Clinegh Scientifegh Maugeri Stazion de Saronn Simboi de la Lombardia Corona Ferrea de Lombardia Festa Regional de la Lombardia Storia de lortografia lombarda Noeuva Ortografia Lombarda Storia de la lengua lombarda Legion Lombarda Jörg Jarnut Republega direttorial Luigi Giavini Statoa al Guerriee de Legnan Vall del Ris Pizz di Trii Signor Lag Gierond Astronomia Tera Sol Lüna Sistema Solar Giove (pianeta) Pianeta Ⓘ L'ENCICLOPEDIA LIBERA. LO SAPEVI CHE? Cerca Dialet de la lengua lumbarda Lessicografia lombarda Literadüra lumbarda Musega lombarda Lumbardìa Architettura in Lombardia Art lombarda Cità de la Lumbardìa Cumün de la Lumbardìa Cusina lombarda Infrastruttur in Lombardia Lengua lumbarda Mass d'aqua in Lombardia Milan Nassüü in Lumbardìa Parch de la Lombardia Politega lombarda Pruvincc de la Lumbardìa Regiun de la Lumbardìa Sanità in Lombardia Saronn Simboi lombards Storia lombarda Vai de la Lumbardìa Astrunumìa Biulugìa Botànica Chìmica Fìsica Matematega Scense de la Tera Cultüra per naziun Cültüra popülar Literadüra Mestee Religiun e credenz Folber Formula 1 Pilòta di moto Sportif par naziunalitaa Wrestling DialCat Scensa Spòrt Natüra Cultüra ... pagina 1 DIALET DE LA FERUVIA La Koinee ticinesa o püssee popularment Dialett de la feruvia lè üna varietà de la lengua lumbarda ucidentala parlada in dal Cantun Tesin e druvada anchia di parlancc di dialecc lucai in particular quii che a divergen de listessa koinee, per esem ... DIALET LEVENTINES El dialet leventines el ghha di punt in cumün cui lenguv returumanz che un temp eren spantegaa in dun teritori ben püssee grand de quel del dì dincö. Quela roba la süced suratüt in di dialet de la val püssee alta. Tra i vari carateristigh del Lev ... DIALET DA LA VAL MAGIA Al dì dincö u s parla in Val Magia püssee che altro un dialet interegional che u pò vess capii senza problemi da tüt i sgint chè bon da parlà un quai dialet lumbard. Al dialet vegg ghha però diversi paroi totalment diferent dal dialet moderno che ... DIALET LÜMELIN El Lümelin parnunzia lucal: lümlén a lè un dialet del Lumbard Ucidental che lè parlaa in de lÜmléna, in Pruvincia de Pavia. Al se diferensia tant da tücc i alter dialèt Lumbard a mutif dè la particular pusiziun dè la Lümelina, che la cunfina cunt ... PRUVINCIA DE COMM Süperfiss: 1.288 km² Nümer de cumün: 162 Densitaa: 417 ab./km² Pupulazziun ISTAT 2001: 537.500 ab. Capitaal pup. 2001: Còmm 78.680 ab. La pruvincia de Comm la cunfina a sud cun la pruvincia de Milan, a Est cun la pruvincia de Lecch de Sundri, a N ... CANTON GRISUN El Canton Grisun tudesch: Graubünden ; rumanc: Grischun ; frances: Grisons, talian Grigioni, lè el püssee grand e el püssee uriental di 26 canton de la Svizra. Insema al Tisin, lè vün di dü canton induè che se la parla la lengua lumbarda. PRUVINCIA DE NUVARA La pruvincia de Nuvara lè ona pruvincia del Piemont che la cunta pussee de 373 abitanti e per quèst motiv lè la settima pruvincia pussee popolada del Piemont. Pupulazziun 2001: 343.040 ab. Capitaal pup. 2001: Nuara 100.910 ab. Densitaa: 256 ab./k ... I LEGNANESI El grüp lè stai cread par schers da Felice Musazzi ind al uratori de Lignarel, a Legnan ind al 1949. Par el mutiu che luratori lera apena maschil, ma ghera bisogn de recità anca una qual part da dona, i erun i stess om a travestiss. E lè stai pro ... DIALET MUNFERIN Cul termini munferin sintend minga una parlada üniga, ma tüt i dialet che vegnen parlaa in del Munferaa, una regiun storiga del Piemunt uriental, sitüada tra i pruvincc de Ast e suratüt Lissandria, al cunfin cun la Lumelina a ovest. De fat i parl ... LENGUA PIEMUNTESA La lengua piemuntesa nomm nativ: Piemontèis codes ISO 639-3 pms a lè una lengua rumanza gall-italega, recugnussüda in del 1981 me vüna dij lenguf minuritari delEuropa e che lha censida lUNESCO intra i lenguf che meriten la tütela. Se stima che si ... PRUVINCIA DE LECCH Densitaa: 381 ab./km² Capitaal pup. 2001: Lecch 45.501 ab. Pupulazziun ISTAT 2001: 311.452 ab. Nümer de cumün: 90 Süperfiss: 816 km² La Pruvincia de Lech la se tröva in de la Lumbardia ucidental, sübit a urient del lagh de Com; la tegn dent dunca ... DIALET PIASENTIN El dialet piasentin dialet piasintein lè el dialet parlaa int la pruincia de Piasenza e el fa part de la familia di lenguv gallo-italich. Lè una parlada de cunfin tra la lengua emilian rumagnöla e el lumbard insübrich, e lè quindi dificil de clas ... PEDER RÜGER DE STABEL El Peder Rüger de Stabel lè staa ün pueta bergamasch. Ghha tacaa là al sò nom lapelativ de Stabel in unur del paesöö de la Val Brembana duve lè nassüü. Lè staa el püssee grand pueta bergamasch de töcc i temp. LANZIN DE CORT Lancino Curti, anca della Corte o Curzio, lè stai un leterad e scritur lumbard dépuca rinascimental, famus par di sunet scrit en milanes. DE SCRIPTURA NIGRA El De scriptura nigra a lè la prima cantega del Liber di Tre Scricciur del Bonvesin de la Riva, che l conta su de lInfern. In del so infern i pecador inn castigad cont el contrappass, inn present de fad dodes pene, in contraposizzion ai dodes glo ... MAYOR GREMEZA Endèla frasiù de Castèl, a Böegn, endèla primaéra del 1980, entàt che i ìa dré a ristrütürà na bàita ndèl cèntro stòrich de la frasiù, sóta na colòna de lègn che la tignìa sö la bóra de cùlem del tèt, ghè saltàt fò na pergaména picinìna e mal con ... LOMENT DE BERNABÒ VESCONT El Loment de Bernabò Vescont a lè on poemett anonem scrivuu la fin del secol XIV, che l parla de la vita del scior milanes, che laveva governaa el terren de Milan del 1378 al 1385. LIBER DI TRE SCRICCIUR El Liber di Tre Scricciur lè un poema didascalegh de 2.108 vers lissandrit assonanzad del Bonvesin de la Riva, scrivud intorna al 1274 in koinè lombarda medievala. Lè considerad un importanta testimonianza de la civiltaa medievala e vun di test m ... GIOVANNI AMBROGIO BIFFI El Giuan Ambrös Biffi lè un scritur milanes dal 1600, impurtant parchè cun i sò scrit lha miss in pé le fundamenta de la funetica ragiunada de la lengua lumbarda e dal dialet milanes. El libor de riferiment lè el Varon milanes de la lengua de Mil ... GÜJELM TELL El Güjelm Tell nom uriginal: Wilhelm Tell lè un om legendari, una figüra mitega, de lindipendensa sgüissera che lavaria vivüü in del Cantun Uri intra l 13° e l 14° secul. LENGUA FRANCESA El frances français in frances lè una lengua Rumanza parlaa in tüt el mond da pü o meno 80 milion de gent cume maderlengua, e da squasi 200 milion de gent cume seconda o anca terza lengua. El ghha un nümer grand de parlant in 54 pajis. I püssee m ... PIETRO DA BARSEGAPÉ Pietro da Barsegapé lè stai un pueta didascalich lumbard dal XIII secul. Lè nassüd a Bascapè dinturnu al 1220, che a lepuca la se ciameva Basilica Petri, ind una familia durigin paves o ludesana, in quela che adess lè la pruincia de Pavia. Lè sta ... BOSINADA La bosinada a lè ona composizion poetiga popolar scritta in lombard sù di foeuj volant, cuntada o cantada sù de bosin sù on tema de solit satirigh. La ghha vuu la massima popolarità in del Vottcent. Originari del Varesott, hinn rivaa a Milan e po ... LETTERADURA LOMBARDA Con letteradura lombarda intendom tutta la produzzion scrivuda in lengua lombarda, a partì del Medioev in poeu. Al dì dincoeu, per via de la mancanza don standard e dona coscenza comuna lombarda, a lè ben complicaa mett in pè ona storia sistemate ... MÜSEGA LUMBARDA Ciamum müsega lumbarda la müsega cantada in Lumbard. A considerum sia la müsega pupulara lumbarda i canzun tradiziunaj che hinn nassüü in di secuj ma anca canzun püssee recent me O mia bela Madonnina sia el revival del periud del "dopuguera" in p ... DONNA LOMBARDA Donna lombarda lè ona canzon popolar in tra i pussee antigh de lItalia del Nord, ma spantegada e cognossuda anca in del Center e in del Sud. La canta la storia de ona donna che la vegna invidada del sò moros a mett del velen in del vin del marì. ... LENGUA LOMBARDA El lombard o lengua lombarda a lè ona lengua romanza occidentala parlada principalment in Lombardia e alter canton arent e, per effett de lemigrazion lombarda, anca in don poo de comunità del Sud America. Per via de la mancanza de ona koiné i var ... MUSEGA HOUSE La musega House a lè un gener de musega eletronega che l sè desvilupad in di cumunitaa afroameregan e latin de Chicago cont la influenza de la disco, del funk e del soul de la metaa di agn 70. Despoeu lhouse lè andada in Amerega e poeu in Europa. ... MILANESE - ANTOLOGIA DELLA CANZONE LOMBARDA Milanese - Antologia della canzone lombarda lè ona regolta de album fada su del cantant milanes Nanni Svampa in di Agn Settanta, e pubblegada de la Durium. Tanti di canzon chì present hinn staa cantaa anca in alter lavorà discografegh del Svampa. LA MOROSA (CANZON) La morosa lè ona canzonetta milanesa e lombarda. Despess a lera missa denter a vari "risott" e "minestron" de lostaria, cioè quei cantad in grupp indè che vegniven ligaa vuna con loltra vari tocch de canzon de la tradizzion lombarda. El sò ritorn ... MARIEME VEUJ MARIEME Marieme veuj marieme o anca La canson dla fomna a lè ona canzon tradizzional piemontesa. Lè la version in lengua piemontesa de la canzon lombarda E mì la donna bionda, de la qual la ciappa i istess concett, anca se cont on test e ona musega difer ... FRANCESCO DE LEMENE Lè nassuu in dona fameja de sciori, e lha studiaa a Novara, Bologna e Pavia, indè che lè vegnuu dotor in del 1655. Lha lavoraa per la ministrazion spagnoeula de la Lombardia, prima a Milan e poeu a Lod me decurion. In del 1661 lha vivuu per on po ... LOMBARDIA La Lombardia lè una region de lAltitalia che la ghha una superfis de 23.861 km 2 e una popolazzion de 99730397 abitant. La confina cont i region italiane del Piemont a ovest, del Veneto a est, de lEmilia-Romagna a sud e del Trentin-Süd Tirol a no ... PRUVINCIA DE BRESSA Nümer de cumün: 206 Densitaa: 235 ab./km² Süperfiss: 4.784 km² Pupulazziun ISTAT 2002: 1.126.249 ab. Capitaal pup. 2004: Brèssa 191.114 ab. La pruvinzia de Brèssa la sa tröa in de la Lumbardía urientala; la cunfina cunt la Pruvinzia de Sundri a N ... GIULIO ACHILLE DE CAPITANI El Giulio Achille De Capitani Olginaa, 27 de fevree 1946 a lè n politegh italian, president del Consili Regional de la Lombardia del 2008 al 2010. METROPOLITAN IN LOMBARDIA In del diritt italian, la metropolitana a lè oninfrastruttura de strapòrt publigh che l ghha de respond ai requisitt de la nòrma UNI 8379; in Lombardia domà la cittaa de Milan la ghha di lign faa-sù comè se dis inde la legg chì. A Bressa e anca p ... CESA DE SAN BURTULUMÈ Pàr che la cesa la sia stài custrüìda in del sécul XII, in stìl rumànic. Incö, resta pòc o gniènt dla prima cesa, apena labside, che lè stài restauràd in di ann 1984-1988. In cla cesa chi è stài batzàd mons. Maurizio Malvestiti. ARCH TRECCHI L Arch Trecchi, ciamaa popolarment "el porton", a lè n arch trionfal miss a lingress del comun de Malé. Lè staa faa sù in origin in del 1685 de la comunità per onorà el rivà de n noeuv feudatari, in stil barocch. Domà in del 1883 a lè restruttura ... POLITECNEGH DE MILAN El Politecnegh de Milan a lè ona universitaa de Milan de caratter scientifegh e tecnologegh, fondada in del 1863. El Politecnegh de Milan al gha duu campus prinzippaj in de la zittaa de Milan, indè che la pupart di recerch e atividaa de insegname ... METROPOLITANA DE MILAN La metropolitana de Milan a lè ona red de lign metropòlitan a servizzi de la cittaa Milan e del sò retro-terra, assa portanta de la sò red de strapòrt publegh. La red lè a componnuda de quatter lign, ognuna di quaj la ghha el sò color caratterist ... AFFER Affer a lè on quarter de Milan, che l se troeuva in del Municipi 9 de la cittaa. A lè staa on comun indipendent finna al 1923. GESIOEU DE LA MADONA DE LA NEV El Gesioeu de la Madona de la Nev a lè n ossari a Mezzan, frazion de San Giulian, indova che hinn mettuu via i rest di soldaa svizzer che in del settember 1515 han combattuu contra del Re de Franza in la battaja de Marignan per el controll del Du ... STAZION DE MILAN CENTRALA La stazion de Milan Centrala a lè na stazion ferroviaria de Milan, la pussee importanta de la capital lombarda e la segonda in Italia dopo Roma Termini. A lè verta dal 1931 per sostituì la veggia Stazion Centrala, voramai inadatta e piscininna. A ... PODESTÀ (MEDIOEV) El Podestà a lera la carega la guida de n Liber Comun, che l gheva in man el poder esecutiv e na part del poder giudiziari, in carega per on period limitaa de temp. ISTITUT DE ISTRUZZION SUPERIOR GIOVANN ROMANI L Istitut de Istruzzion Superior Giovann Romani a lè una scoeula superior de Casalmaggior, in provincia de Cremona, che l ofriss un licee classegh, un licee scientifegh, un Istitut Tecnegh informategh e di istruzzion professionai. I prim insegnam ... SGRIF I sgrif a inn di element che a se troeuven a lestremitaa di sciampe de la pupart di mamifer, usei e un quai retil. Inn di fanere a forma de rampinera. La parolla sgrif la poeul anca vesser doperada per i invertebrad, un quaicoss de compagn el poe ... VITTORE OTTOLINI El Vittore Ottolini lera fioeu del Bernardo de la Clelia Conca, de origin nobil. El sè formad in del collegg di oblat de Gorla Minor Vares e poeu lha studiad al licee a Milan. In del 1848 lè stad on combatent in di Cinch sgiornade de Milan e in d ... GIOVANNI BARRELLA El Giovanni Barrella lè stad un scriccior, autor de teater, ator e pitor talian. Lè considerad vun di pont de riferiment pussee important de la leteradura milanesa del Noeuv-cent. EL VOLGAR El Volgar a lè on trattaa del poeta fiorentin Dant Ligher, scrivuu al princippi del Tresent. Anca se l sò argoment a lè quell de la lengua volgar, el trattaa a lè staa scrivuu in latin, per podè vess lengiuu di letteraa de tutta lEuropa de quell ... GIONTA REGIONAL DE LA LOMBARDIA La Gionta regional de la Lombardia lè l orghen cont el podè esecutiv in Lombardia. Lè presieduda dal President de la Lombardia, che incoeu lè Attilio Fontana, e la ghha sed a Palazz Lombardia. Ghe fann part el President e tucc i assessor de la Re ... pagina 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 165 166 167 168 169 170 171 172 173 174 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 185 186 187 188 189 190 191 192 193 194 195 196 197 198 199 200 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 ... Pruvincia de Vares Mascarpon Lod Pruvincia de Lod Cudògn Pruvincia de Pavia Lach de Garda Pruvincia de Milan Meregnan Mantua Don Giuseppe Gervasini Pruvincia de Sundri Pruvincia de Munscia e Brianza Milan Fumbi Lalbero degli zoccoli Cusina lombarda Buseca Sciatt (mangià) The Hill (Saint Louis) Pontesella Cusina milanesa Torta del Paradis Poscena di donn Cazzoeula (mangià) Micchetta Ferrovia 2000 Raffaele Cattaneo Paderna Dugnan Quart (Milan) Matteo Salvini Dialett ticines Ludesan Abecee Lumbard ucidental Cuman AC Milan Ducaa de Milan Servizzi feroviari suburban de Milan Sciori de Milan ATM (Milan) Stazion de Milan Rogored Porta Noeuva (Milan) Porta Romana (Milan) Aribert de Intimian Ermanno Olmi Pruvincia de Bèrghem Trenn Gallaraa Sère Municipi 7 (Milan) Alessandro Fermi Noeuva Politega Economega Liga Lombarda Bandera del Nord Italia Roberto Bernardelli Irene Pivetti Dialett brianzoeu Independentism lombard Pruvincia de Cremuna Quater pruvínz Scrivia Castelnöu Caseli Lüràni Casàl San Fiuràn Merlìn Sistema socio-sanitari de la Lombardia Elezion regionai in Lombardia del 2018 Istitut Auxologich Italian Grupp Ospedaler San Donaa Cros Bianca Milan Roberto Formigoni Pandemia de COVID-19 Istitut Clinegh de Perfezionament Istitut de ricover e cura a caratter .. Mascherinna Istitut Clinegh Scientifegh Maugeri Stazion de Saronn Simboi de la Lombardia Corona Ferrea de Lombardia Festa Regional de la Lombardia Storia de lortografia lombarda Noeuva Ortografia Lombarda Storia de la lengua lombarda Legion Lombarda Jörg Jarnut Republega direttorial Luigi Giavini Statoa al Guerriee de Legnan Vall del Ris Pizz di Trii Signor Lag Gierond Astronomia Tera Sol Lüna Sistema Solar Giove (pianeta) Pianeta pagina 1 © lmo.google-info.pl 2020 | Questo sito Web utilizza i cookie. I cookie ti ricordano per consentirti di vivere un'esperienza online migliore. Feedback about us | contact us | privacy policy | term of use